Turisme

Tibi. Porta natural del Maigmó

La seva situació geogràfica ho fa molt interessant per al turisme de muntanya, que busca el sender i la tranquil·litat. El poble mereix un recorregut a peu pels seus tranquils carrers i el seu assossegat ambient. Pujant fins a la Plaça d’Espanya podrem comprovar la qualitat de les aigües en la seva font. Al final del carrer El Carreret tindrem una bella vista panoràmica del Castell. Tibi és un poble petit i tranquil de cases blanques enclavat entre el Maigmó, «la balconada d’Alacant», i la Penya Roja.

A la part alta del poble hi ha els parcs i jardins com el de l’Albereda, el de l’Era del Teular, la Glorieta i el Passeig de la Santa maria Magdalena, al final del qual es troba l’ermita a ella dedicada.

Encara que val la pena una visita en qualsevol època de l’any, el moment àlgid és el de la celebració de les Festes Majors en honor a la patrona la Magdalena, amb vaquetes i processons, que tenen lloc a finals del mes de juliol.

Tibi. Rutes de senderisme a la porta del Maigmó

Allotjament

Festes

Fotografia i mitjans

Gastronomía

Patrimoni cultural

Turisme Actiu

La nostra història

No és possible donar una data exacta de la fundació de Tibi, que en llatí significa «per a tu», però ja existia en èpoques anteriors a la dominació romana, perquè sent Espanya Província de l’Imperi Romà, el Governador encarregat de l’administració de està regió , va creure convenient mantenir l’horta d’Alacant amb el reg de l’aigua procedent de l’actual Foia de Castalla, però com en ella hi havia quatre poblacions que eren habitades per molts veïns, i usaven aquesta aigua per als seus cultius, no es van realitzar canvis.

Durant època musulmana va estar governada per diversos reis, i és quan es va construir el Castell les ruïnes hi ha a la localitat. El poble va pertànyer fins a l’any 1240, al Rei almohade Zayt-Abu-Zayt, i va ser conquistat per Jaume I d’Aragó. L’any 1244, segons el Tractat d’Almizra, celebrat entre Alfons X i Jaume I, es traç una línia que servia de frontera entre la Corona d’Aragó i la Corona de Castella, que partia de Biar i passava per Tibi i Busot fins al mar. En Jaume I d’Aragó va lliurar la Vila al senyor Pedro Sancho de Lienda ia la seva esposa Ixonis de Soler, que van prendre possessió d’un poble compost per 150 cases de cristians vells, és a dir, famílies que van mantenir i van transmetre la seva fe cristiana durant els 700 anys que va durar la dominació islàmica. El Cavaller Conservador o Alcaide del Castell va ser Don Alfonso Soler.

El senyoriu de la Vila de Tibi i el seu Castell va tenir successius senyors fins que a mitjan segle XV pas a mans del Marquès de Villena, senyor feudal de tot el territori des de Jumilla a Villena i des Belmonte fins Tibi. Posteriorment, a principis del segle XVIII el senyoriu pas al Marquès de Dues Aigües fins a la seva extinció en 1717.

Un fet clau en la història de Tibi és la Guerra de Successió que va enfrontar, després de la mort de Carles II, Rei d’Espanya, al senyor Felip de Borbó, nét de Lluís XIV de França i l’Arxiduc Carles d’Àustria, fill de l’Emperador Leopoldo d’Alemanya, nét de Felip II. Espanya es va dividir en dos bàndols, defensant uns al Borbó i els altres a l’Arxiduc, Tibi, amb les altres poblacions de la seva Foia, es va mostrar sempre acèrrima partidària i defensora de Don Felip de Borbó. Assegurat en el tron d’Espanya, el Rei Felipe V, es van concedir moltes mercès i recompenses als pobles que li havien estat fidels.